TRACTAMENT DEL DOL

Tractament del dol

El dol és el procés d’adaptació que recorren les persones que senten que han patit una pèrdua (mort d’un ésser estimat, ruptura sentimental, pèrdua d’una feina, etc.).

Superar el dol pot ser molt complicat. Solen aparèixer diferents emocions (tristesa, ràbia, angoixa…) i pensaments (soledat, culpa, desolació) amb una intensitat que pot ser molt discapacitant.

Perquè el dol no es torni patològic és necessari arribar a acceptar la pèrdua; expressar allò que se sent amb el suport de persones que ofereixin consol; gestionar determinats pensaments negatius; adaptar-se a la nova quotidianitat -assumint, si és necessari, nous rols- i recol.locar emocionalment a aquella persona o a allò que ja no hi és per tal de donar-se l’oportunitat de tornar a ser feliç.

Per aconseguir transitar pel procés de dol d’una manera natural i saludable molts cops és necessari acudir a un psicòleg que acompanyi a la persona o, en el cas que el dol s’hagi cronificat o presenti símtomes patològics, realitzi un tractament psicològic.

Els processos de dol que més he portat en la meva consulta són: el dol per la pèrdua d’un ésser estimat, el dol per ruptura de parella i el dol desautoritzat.

03-duelo

Dol per la pèrdua d’un ésser estimat

Aquest tipus de dol sol ser un procés molt dolorós i delicat. Moltes persones que el pateixen creuen que mai podran superar el dolor, desolació i tristesa que senten. Pensen que mai podran viure sense aquella persona que tant omplia les seves vides o, inclús, senten que la vida ha perdut tota raó de ser i que no volen tornar a disfrutar-la. Altres, després del shock emocional inicial, senten ràbia per no haver resolt determinats conflictes amb el subjecte que va morir.

En realitat, el ventall d’emocions i pensamentes que poden desencadenar-se per la mort d’algú és infinit. Per tant, la forma d’assessorar i acompanyar al pacient ha d’adaptar-se a aquest ventall tan ampli.

Al mateix temps, és fonamental tenir en compte el moment del procés de dol pel que està passant el subjecte en el moment en el que arriba a la consulta.

I és que, durant el dol, moltes vegades el que més costa és assimilar i acceptar la mort de l’ésser estimat. Altres, expressar les intenses emocions que estripen l’ànima. En altres casos la persona arriba a la consulta en un moment en el que no sap què fer amb la seva vida perquè sent que no pot “funcionar” sense la persona que va morir.

En la meva consulta, enfoco l’assessorament o tractament psicològic en funció de tots i cadascún d’aquests aspectes.

Dol per ruptura de parella

La persona que perd a la parella per separació o ruptura pot sentir diferents tipus d’emocions.

Pot sentir que el món s’ha acabat i quan albira el futur senzillament no hi veu res.

També pot patir emocions de ràbia, rancúnia, odi… i pensar que la culpa de que la relació hagi anat malament és de l’altre.

En altres casos, el subjecte se sent culpable i, a més, es veu desamparat per no saber qué fer i com desenvolupar-se sense aquella parella que durant anys l’ha acompanyat al llarg del seu trajecte vital.

En el cas de que es tinguin fills, apareixen moltes inquietuds i dubtes en relació a quin tipus d’interaccions tenir amb l’altra persona de manera que els nens puguin portar el seu propi dol (per la pèrdua de la família unida) de la millor manera possible.

Així doncs, cada cas és diferent i, per tant, l’assessorament i acompanyament que realitzo es caracteritza per ser molt personalitzat.

Dol desautoritzat

Afirmem que la persona passa per un dol desautoritzat quan el sentiment de pèrdua que té no és reconegut per la societat o les persones que l’envolten. El seus familiars i amics creuen que no està patint o pensen que no ha de patir, de manera que els sentiments, pensaments i emocions d’aquesta persona queden silenciats a base de reprimir un dolor intens que, per superar-se, hauria de sortir a la llum.

El fet de reprimir aquest patiment pot provocar que el dol es cronifiqui o es torni patològic.

Un exemple de dol desautoritzat seria aquell que pateix la mare que té un avortament espontani. Després d’aquest dolorós esdeveniment, no es dóna identitat a un fill que mai arribarà a néixer però que era estimat i se sentia viu dins de l’úter matern. Igual que ocorre en qualsevol altra pèrdua, sol haver una gran necessitat de parlar d’aquesta. Però els familiars i amics no estaven informats de l’embaràs o bé, si eren coneixedors de la notícia, no se senten còmodes preguntant sobre aquesta experiència (moltes vegades per por a sentir el patiment de l’altre).

Això fa que la mare, que ha patit la mort prematura del seu nadó, no rebi recolzament emocional i senti un dolor profund quan pensa que ja no tindrà el futur imaginat i somiat al costat del seu fill. El mateix li passa al pare que perd al seu fill no nascut per la mateixa causa.

Un altre tipus de dol desautoritzat seria el de la persona que pateix la ruptura de parella amb el seu amant. La pèrdua no és reconeguda per l’entorn perquè la relació es portava en secret o bé perquè era mal vista. En conseqüència, el subjecte pateix el seu dol en soledat i sense cap tipus de recolzament emocional.

En el cas de dols desautoritzats l’assessorament, acompanyament o tractament psicològic que realitzo, com també passa en els altres tipus de dol, és molt personalitzat.

Contacte

Si desitges contactar amb Marta Comadran Psicología (consulta situada en Mollet del Vallès), per concertar una cita o resoldre algun dubte, truca’ns al 644 211 437 o omple el formulari.